Forma un text a partir dels resultats que obtinguis dels DAUS.

Les petites coses creen grans sensacions

Era una tarda fosca i freda, com aquelles que solen veure's en ple hivern. La Laia, com sempre, estava al castell en el que vivia; el castell més gran de tot el regne. Estava molt ocupada buscant amb la seva lupa la peça que tenia la forma de la rosa dels tres vents que li havia regalat dies enrere la seva mare. Com que no la trobava de cap de les maneres, va decidir anar a estudiar matemàtiques  quan, de sobte, la seva mare li va enviar un missatge per saber si aquella nit anirien a sopar juntes al restaurant preferit de la Laia, ja que era el seu aniversari i havien d'acabar de passar un dia memorable juntes. 

Un cop van haver sopat, la Laia, que estava molt contenta, va decidir anar al mirador més alt de tot; des de on es veia tot el regne i on casi es podien tocar les estrelles. Aquell dia no va ser massa especial, però ens demostra que són les petites coses, petits moments i petits detalls els que fan falta de tant en quant.

histories daus 18.3

En una nit clara, il·luminada per la lluna creixent pròpia de solstici, el foc d'infern, la flama eterna cremava el cor d'un món cruel i desigual. La balança mesura el poder del be sobre el mal que tot i descompensat el poder i força  del perdedor, cedeix l'hegemonia de l'altre. Sempre hi ha un guanyador, sempre hi ha un que cedeix. Aquella nit, la part esquerra de la balança, fins ara la més pesada i per tant la guanyadora, va ser vençuda i esquerdada pel compte Chrastiel, un dimoni del món antic.

Aquell dimoni, aquell antic arcàngel ara reemplaçat per Gabriel el music , va ser desterrat i expulsat del paradís cristià, veient-se obligat a tornar la relíquia per la qual avui s'ha esquerdat la balança.

Allà a dalt, sobre els esponjosos núvols, sota la glòria eterna d'un poder no comprobat per l'home modern, l'home humanista, allà a dalt comença la nostra història.

Gerard Saumell, Jofre, Marta i Alba

El gran incendi 18.2

HISTÒRIA DELS DAUS:

Foc, bafarada, lluna, balances.

En Josep era una persona humil, vivia en un poble no molt conegut al costat de la ciurat de la Seu d'Urgell, es trovaba en aquell moment de la vida en el que es plantejava que fer a continuació, els seus fills havien marxat tots cap a les ciutats i ell, viduu, havia restat al poble. per desgracia d'en Josep una nit de lluna plena a casa seva se li va calar foc, i de la masia no en va quedar res, ell tampoc va sobreviure.
al cap de dos dies, quan el fill gran va poder anar a visitar les restes es va trobar que l'única cosa que restava en peus era l'antiga balança que l'avi havia tingut en la carnisseria que va dur fins que va morir, va considerar que allò era un senyal diví i va decidir que muntaria una botiga en honor al seu pare i al seu avi.

Hi havia una princesa atrapada en una torre magica el seu nom era lucy. Portava tancada en aquella torre molt de temps.
Un bon dia un mac va irrompre a la bora de la torre. La princesa es va espantar, pero rapidament li va demanar auxili. El mac la va ajudar i es va enamorar i
van estar junts per sempre.

relat 15.2

Hi havia una vegada, un arbre molt especial on a sota, a les arrels hi vivien una petita civilització de macs i bruixes. Cap ser humà sabia de la seva existència excepte els seus únics i més malvats enemics anomenats Focsdemort. Aquests controlaven el foc, l’únic element que podia matar els mags que viuen sota l’arbre. Els Focsdemort porten milers d’anys intentant caçar i matar els mags, però ells són molt poderosos i pràcticament indestructibles. Però aquell any era diferent, els Focsdemort tenien un nou líder, en Grendard Vall.

Els Focsdemort ja es dirigeixen cap a l’arbre, els mags no estan preparats per a l’atac ja que el vigilant s’ha dormit. Però un mag petit que hauria d’estar dormint en aquestes hores, gràcies als seus poders nota una gran presència maligne que s’acosta decididament. Ell avisa ràpidament al seu pare, líder de la resistència Focsdemort.

Al principi el seu pare no s’ho creu, però quan presenta un tremor al sostre, desperta a tota la resistència. Comença una gran batalla, una batalla històrica. La guerra és brutal, Focsdemorts i mags moren cada segon, però el nen és molt intel·ligent i se’n va per un camí subterrani a l’altra punta del món. Tot seguit crema el túnel. El pobre ma sabrà la tràgica història de la mort de tot el seu poble juntament amb els seus enemics. Està molt trist per haver abandonat a la seva família, la família Dumbledore.

Pau Cebrian, Marc Saiz, Norah Dawoodi 

L'extraterrestre 

Hi havia una vegada, un extraterrestre anomenat Josep, en Josep era de color verd i entre els dits tenia una substància verda molt fastigosa i la seva pell era rugosa  Ell volia visitar el planeta c155 també conegut com la terra. Però a mart, on ell vivia, estava prohibit visitar altres planetes i si anava no a la terra, no hi hauria volta enrrere. En Josep no va poder lluitar contra la seva curiositat i va decidir anar a visitar la Terra. Va arribar a allà i va comprar una casa a Brooklyn.

El peix Lustaci

Hi havia una vegada un peix globus de color blau turquesa i amb unes escates molt llampants.

Aquest es deia Lustaci el peix d'en Marc.

Una nit en marc un nen de cinc anys se'n va anar a dormir tard al llit, la mateixa nit en Marc va tenir un malt son. Va imaginar-se que s'ofegava al mig de mar llavors terroritzat es va pensar que moriria. però de repent es va convertir en el seu peix Lustaci.

L'APARELL MISTERIÓS

L'APARELL MISTERIÓS
GRUP: 16.1

Hi havia una vegada una petita abella que es deia Maya que un bon dia va anar al prat. Allà es va trobar a tots els seus amics, la papallona, el cargol, la mosca i molts més. 

S'ho estaven passant molt bé, quan de sobte el cargol va nota un cop molt fort a la seva closca. Tots els animals van observar l'estrany objecte que li havia caigut a sobre de la closca. L'abella, que era molt curiosa es va preguntar que era allò que havia aixafat la closca del seu amic i va decidir investigar. 

La Maya va anar a la ciutat per descobrir-ho. Allà va veure que tothom tenia aquest objecte tan estrany, feia sorolls i vibrava. Va seguir investigant, quan de sobte va creuar un carrer i va entrar a una botiga. En aquella botiga va veure un cartell que ficava botiga de telèfons mòbils, i finalment va descobrir que aquell estrany aparell era un telèfon mòbil. 

un noi perd el seu mòvil d'excursió amb l'escola i el creure que se l'ha deixat a casa, torna corrents cap aquesta. Al no trobar-lo està molt trist i decideix quedar-se lamentant a a la seva habitació. Ve un flaix bac i recorda que se li havia caigut molt a prop d'una flor característica que era única, d'un color rosat molt característic. Torna amb els seus pares i el gos, que ensumant troba la flor. Finalment, el gos agafa el móvil, el mossega i se'l carrega

historia dels daus

La setmana passada vàrem tornar d'Egipte, on vam tindre una experiència inoblidable. Estàvem aeroport de Barcelona quan de sobte vam veure uns pilots d'avió amb unes tres a safata molt preocupats i escridassant una mica.  Tots ens vam espantar i preocupar així que vam preguntar. Resulta que les assafates havien deixat anar a un home al lavabo en el moment de aterratge. Per sort això no va comportar cap incident nomes un petit ensurt. Nosaltres una mica espantats ens vam dirigir a l’avio. Per sort durant el trajecte tot va anar fenomenal i vàrem poder arribar a l’hotel perfectament. Tota una experiència 

HISTÒRIA DELS DAUS

GRUP 18.1

Hi havia una vegada, a l'Antiga Grècia, dos matemàtics que mai es posaven d'acord. L'un deia que el Sol era més pesat que la Lluna, i l'altre afirmava tot el contrari. Tots intentavem demostrar que les hipòtesis eren les correctes tot i que no tenien proves convincents.

- Oi que pots aixecar una entorxa i pesa igual encesa que apagada ? Per tant el foc no pesa !- deia un.

- D'acord, però pensa que el pes de la Lluna varia depèn de si està creixent o decreixent ! - s'hi tornava l'altre.

Al cap de molts mesos de disscussió, la justícia d'Atenes va decidir expulsar-los de la ciutat. Es veu que els altres fil·lòsofs havien presentat queixes en contra seva, dient que no feien més que molestar a l'Àgora.

  FI

HISTORIA 3 DAUS 15.4

Hi havia una vegada, en la ciutat de les llums, Les Vegas, un home molt afortunat. Un dia, va voler anar a un casino, a provar sort. Es va decidir anar a un dels casinos més grans del món, i no anava amb el propòsit d’aconseguir diners sinó de passar-ho bé. tant sols portava 1.200$, relativament poc per la ciutat de Las Vegas. Va decidir asseure’s a la taula dels daus, i resulta que aquell era el seu dia de sort, doncs va començar a guanyar. No parava de guanyar, partida rere partida, i cada cop anava guanyant més i més diners. Els propietaris del casino estaven exhausts, no entenien com aquell home podia estar guanyant al casino. Finalment els home és va plantar amb més de 2 milions! Després d’una gran nit on és va divertir molt va decidir tornar a casa amb els diners que havia fet aquella nit va decidir deixar de treballar i complir el seu gran somni de viatjar arreu del món, visitant llocs on mai havia estat.     

HISTORIA DELS 3 DAUS

HI HAVIA UNA VEGADA, UNA FLOR CONSIDERADA MÀGICA, AQUESTA ES TROBAVA EN UNA DE LES GRANS PIRÀMIDES DEL DESERT D'EGIPTE.
ERA BUSCADA PER DOS INVESTIGADORS PROFESSIONALS, PERÒ UN D'AQUESTS TENIA MÉS POSSIBILITATS QUE L'ALTRE JA QUE TENIA UNA MAPA EN EL QUE INDICAVALA SITUACIÓ D'AQUESTA FLOR, ÉS A DIR, LA BALANÇA ESTAVA DESAQULIBRADA.