En una nit clara, il·luminada per la lluna creixent pròpia de solstici, el foc d'infern, la flama eterna cremava el cor d'un món cruel i desigual. La balança mesura el poder del be sobre el mal que tot i descompensat el poder i força del perdedor, cedeix l'hegemonia de l'altre. Sempre hi ha un guanyador, sempre hi ha un que cedeix. Aquella nit, la part esquerra de la balança, fins ara la més pesada i per tant la guanyadora, va ser vençuda i esquerdada pel compte Chrastiel, un dimoni del món antic.
Aquell dimoni, aquell antic arcàngel ara reemplaçat per Gabriel el music , va ser desterrat i expulsat del paradís cristià, veient-se obligat a tornar la relíquia per la qual avui s'ha esquerdat la balança.
Allà a dalt, sobre els esponjosos núvols, sota la glòria eterna d'un poder no comprobat per l'home modern, l'home humanista, allà a dalt comença la nostra història.
Gerard Saumell, Jofre, Marta i Alba
