HISTÒRIA DAUS 17.5

L’escarabat i l’abella

Hi havia una vegada una abella que tenia un amic escarabat. Tots dos feien teatre, i allí es van conèixer. Desprès d’uns anys actuant junts es van fer molt amics, tan amics que van decidir anar junts a l’autoescola i treure’s el carnet de conduir. Tot anava molt bé fins que es van equivocar i van girar en la direcció equivocada. Tots dos van quedar una mica decepcionats i tristos, però per alegrar-se una mica l’abella va convidar a l’escarabat a casa seva. Com que s’apropava el Nadal van estar preparant l’arbre i el pessebre i al acabar, es van posar a escoltar música mentre es menjaven una poma.

Tinc por!

Tinc por!

El Pere està dormint al pis de dalt mentre que la mare està al pis d'abaix veient un documental de les piràmides d'Egipte al sofà. De sobte la mare escolta un soroll extrany peró pensa que és la font que tenen al jardí. Més tard torna a sentir el soroll hi se n'adona que són unes passes. la mare s'assegura que la casa està tancada amb clau i seguidament puja al pis de dalt. El pare sent escridassar al seu fill i es desperta d'un bot, agafa un bastó per atacar al lladragot i a l'entrar a l'habitació se n'adona que no hi ha ningú. Tot és un somni del seu fill on hi apareixia el monstre del gratacel.