divendres, 10 de novembre del 2017

relat 15.2



Hi havia una vegada, un arbre molt especial on a sota, a les arrels hi vivien una petita civilització de macs i bruixes. Cap ser humà sabia de la seva existència excepte els seus únics i més malvats enemics anomenats Focsdemort. Aquests controlaven el foc, l’únic element que podia matar els mags que viuen sota l’arbre. Els Focsdemort porten milers d’anys intentant caçar i matar els mags, però ells són molt poderosos i pràcticament indestructibles. Però aquell any era diferent, els Focsdemort tenien un nou líder, en Grendard Vall.
Els Focsdemort ja es dirigeixen cap a l’arbre, els mags no estan preparats per a l’atac ja que el vigilant s’ha dormit. Però un mag petit que hauria d’estar dormint en aquestes hores, gràcies als seus poders nota una gran presència maligne que s’acosta decididament. Ell avisa ràpidament al seu pare, líder de la resistència Focsdemort.
Al principi el seu pare no s’ho creu, però quan presenta un tremor al sostre, desperta a tota la resistència. Comença una gran batalla, una batalla històrica. La guerra és brutal, Focsdemorts i mags moren cada segon, però el nen és molt intel·ligent i se’n va per un camí subterrani a l’altra punta del món. Tot seguit crema el túnel. El pobre ma sabrà la tràgica història de la mort de tot el seu poble juntament amb els seus enemics. Està molt trist per haver abandonat a la seva família, la família Dumbledore.

Pau Cebrian, Marc Saiz, Norah Dawoodi